Els cinc ascetes, que van passar a la posteritat com els primers deixebles de Buda, van constituir el nucli d'una comunitat monacal que dia rere dia aniria augmentat. Sense cap dubte el tipus ideal dels budistes segueix sent avui el monjo, en oposició al brahmans (sacerdots), l'home ric i dominador, orgullós de la seva casta que realitzen les ofrenes. El budisme ha desenvolupat les comunitats de monjos, anomenats bonzes, que viuen en els monestirs i es dediquen a l' oració. Aquests monjos i monges fan tres vots: el de pobresa, el de celibat i el de no violència. No més poden viure de la mendicitat, ja que el treball i la possessió de diners els estan prohibits. El superior del monestir és un lama de prestigi.
Vestits amb la seva típica túnica safrà, amb algun estri per a la reparació del vestit, rasurat el cap i amb un cordó de 108 boles per pregar. El monjo caracteritza el budisme.
Llocs sagrats
Els temples budistes són per si mateixos símbols de gran complexitat. Són mapes quadri dimensionals de l'univers d'acord amb la cosmologia Budista. Pel budisme, però, no és essencial assistir al temple per pregar. Sí que podem considerar com a característiques dues formes arquitectòniques típiques situades sempre al costat d'un temple: les pagodes i les stupes.
Pagodes :
Pagodes :
Conegudes especialment a la Xina i al Japó. Tenen forma d'una gran torre de pisos.
Stupa:
Stupa:
La stupa està formada per una cúpula amb un pilar que surt del seu cim. El mateix pilar representa l' axis mundi i sovint està encerclat per tres para-sols que simbolitzen les tres joies - Buda, els seus ensenyaments i la sangha, o comunitat d'aquells que han acceptat el principi del dharma -. La circumval·lació de l'stupa és considerada com una ajuda en la oració. Antigament les stupes s'alçaven en honor dels reis i dels grans mestres religiosos. De fet, les primeres stupes van ser construïdes per guardar-hi al seu interior les restes del Buda.
