4. Branques del Budisme
 
BUDISME MAHAYANA
Els orígens del budisme Mahayana resulten especialment foscos. No són coneguts ni tan sols els noms dels seus fundadors, i els que ho estudien no es mostren d'acord sobre si es va originar en el sud o en el nord-est de l'Índia. Els seus primers anys de formació foren entre els sigles II a. C. i el I d. C.
La doctrina Mahayana es refereix a la naturalesa triple o de triple “cos” (trikaya). Aquests tres cossos son el de l'essència, el de la benaventurança de la comunitat i el de la transformació. El cos de l'essència representa la naturalesa última de Buda. Aquesta naturalesa essencial de Buda es manifestava sola, agafant formes celestials com aquella de la benaventurança de la comunitat. 

BUDISME HINAYANA
El budisme Hinayana (Petit Vehicle o Camí), que professa els asiàtics del sud, es desenvolupa a Ceylan, i exalçar la austeritat individual i la salvació per la fe i les bones obres. Els seus escrits estan en pali. El budisme Mahayana (Gran Vehicle o Camí), que se professa a Xina, Japó, Corea, Tibet y Mongòlia va tenir lloc en el Nord de l' Índia, i els seus textos es troben escrits en sànscrit. El seu objectiu es la alliberació o salvació personal i el seu ideal es el Arhat, la persona que s'allibera de las passions a través de las Quatre Nobles Veritats. El terme Hinayana es considerat por molts inadequats, degut a que és considerat despectiu, per el qual molts es refereixen a aquest com Theravada (doctrina de los antics). En realitat es una de unes 18 escoles que s'haurien desenvolupat del Sangha original i que es manté viva en l'actualitat. Segons els seus adherents, el Theravada representa la doctrina pura original. Cada escola emfatitza que cada persona ha d'obtenir la saviesa y la seva pròpia salvació renunciant al món i portant una vida de monjo, dedicada a la meditació y el estudi en un monestir.