Islam


Index

1. History and Geography

2. Doctrine and holy books

3. Holy places and holy people

4. Current
5. Film

6. Music 
5. Paraules clau


Arhat: És una persona, generalment un monjo o una monja, que aconsegueix la il·luminació mitjançant la pràctica de l'Òctuple Camí i que gràcies a això experimenta el nirvana.
Bhikkus: Són monjos que vivien en comunitats, o de manera aïllada com a ermitans. El connjunt d'aquests s'anomena Sangha.
Bihar: estat situat a la zona est de l'Índia. La seva capital és Patna.
Budisme hinaiana: És un dels corrents que es van formar quan l'Hinduisme es va ampliar. Aquest és el que representa la visió més conservadora i està format per aquelles que volen mantenir, de la manera més estricta i fidel, les doctrines i pràctiques que el Buda havia ensenyat.
Budisme Mahaian: És un dels corrents que es van formar quan l'Hinduisme es va ampliar. Aquest és el que fa una interpretació lliure dels ensenyaments i pràctiques del Buda.
Cinc preceptes:
  • Prenc el precepte de respectar la vida.
  • Prenc el precepte de no prendre el que no m'és donat.
  • Prenc el precepte de tenir una conducta sexual correcta (que no sigui nociva amb uns altres o amb mi mateix).
  • Prenc el precepte de no parlar de manera nociva (mentir, rudeza, ostentació, tafaneria, xerrada vana).
  • Prenc el precepte de no prendre intoxicantes (que alterin la ment i em posin en risc de trencar els altres preceptes).
Deu preceptes:


  • Abstenir-se de treure la vida.
  • Abstenir-se de robar.
  • Abstenir-se de mala conducta sexual.
  • Abstenir-se de mentir.
  • Abstenir d'utilitzar estupefaents.
  • Abstenir-se de l'aliè.
  • Abstenir-se de lloar a un mateix.
  • Abstenir-se de mesquinesa.
  • Abstenir d'agressió.
  • Abstenir-se de calumniar a la Tres Joies.
Dhammapada:
Escriptura del budisme escrita en llengua pali o en sànscrit.
Dharma:el camí de la doctrina.
Hostes: Branca social dins del seguidors de la doctrina del budisme, també s'anomene laics i laiques.
Jatakes: Són històries en les quals Buda parla de les seves vides anteriors. Segons la tradició aquestes van ser 550 i Buda les va recordar sota la figuera.
Llibre dels morts: Manual espiritual, utilitzat pels homes per tal d'afavorir el trencament amb el cicle de les reencarnacions de la persona difunta.
Nirvana: Meta a la qual espiren els budistes
Pagoda: És una construcció típica de l'arquitectura religosa budista. És un lloc de culte per als creients de la religió budista.
Pali: És la llengua utilitzada pel corrent budista theravada.
Sangha: Són les primeres escriptures budistes que es van inscriure en fulles de palmera poc després de l'any 43dC, a Sri Lanka. Es van escriure en llengua pali i es van convertir en la base del budisme theravada.
Tipitaka: Són les primeres escriptures budistes que es van inscriure en fulles de palmera poc després de l'any 43dC, a Sri Lanka. Es van escriure en llengua pali i es van convertir en la base del budisme theravada.
Tres joies: Paraules: “Busco el meu refugi en el Buda, busco el meu refugi en el dharma, busco el meu refugi en el Sangha.”
Tripitaka: És una col·lecció que conté doctrines que el Buda va revelar exclusivament als seus seguidors i seguidores més avançats espiritualment.
Uposatha:
El uposatha és una jornada durant el qual els budistes reafirmen la seva determinació de seguir el dharma, ensenyament del Buda.
Xaityes: Són temples rupestres de pelegrinatge que contenen una stupa. Aquest és l'objecte de culte de la xaitya. Consten de tres naus separades en columnes i encapçalades per un absis, que és on es troba el stupa. 
Paramites: Virtuts o perfeccions que s'han de complir per purificar el Karma i viure una vida sense obstacles en el camí al bodhisttava.
Sangha: Paraula del sanscrit que fa referència a la sangha monàstica formada per persones que han estat ordenades com monjos o monges, també pot usar-se en un sentit més ampli per nomenar el conjunt de tots els éssers eclesiàstics.
Sànscrit: Llengua, idioma del budisme, que prove de l'hinduisme.
Sermó de Benarés: Primer sermó recitat per Buda en el que hi recitava la doctrina budista, es diu així per que el va recitar a la ciutat de Benarés.
Stupa: Construcció religiosa del budisme, que es la representació de Buda.
6. Música

Aquí col·loquem una música budista. És una música de relaxació, transmet molta tranquil·litat.




Col·loquem una altra música budista:

5. Pel·lícula

Samsara és una pel·lícula molt lenta, és comprensible, no té grans pretensions, i de fet és senzilla, però això no vol dir que defraudi ... sinó tot el contrari, mostra molta frescor, molt de color en les seves imatges i ingenuïtat en el seu relat. 

Sinopsi:
Després de tres anys, tres mesos i tres dies de reclusió voluntària en una ermita perduda a la regió del Ladakh a l'Himàlaia, Thasi emergeix d'un tràngol profund, el seu estat és realment lamentable. De tornada al monestir budista on va viure des dels cinc anys, el jove va recuperant poc a poc les seves forces vitals. Però el retorn porta resultats inesperats. Fora dels rigors d'una vida lliurada al desenvolupament espiritual, Thasi comença a experimentar el despertar a la vida sexual. Aquests sentiments coincideixen amb un viatge a una vila propera on Tashi coneix Pema una bella jove de la qual s'enamora.
Per primera vegada el jove lama comença a qüestionar-se els valors de la seva vida monacal al monestir.




Títol original: Samsara
Any: 2001
Durada: 145 Min.
Director: Pa Nalin
Guió: Pa Nalin
Repartiment: Shawn Ku, Christy Chung, Neelesh Bavora, Tenzin Tashi, Jamayang Jinpa
Productora: Coproducció Índia-França-Itàlia-Alemanya; Pandora Films
Gènere: Drama | Religió. Eròtic
4. Branques del Budisme
 
BUDISME MAHAYANA
Els orígens del budisme Mahayana resulten especialment foscos. No són coneguts ni tan sols els noms dels seus fundadors, i els que ho estudien no es mostren d'acord sobre si es va originar en el sud o en el nord-est de l'Índia. Els seus primers anys de formació foren entre els sigles II a. C. i el I d. C.
La doctrina Mahayana es refereix a la naturalesa triple o de triple “cos” (trikaya). Aquests tres cossos son el de l'essència, el de la benaventurança de la comunitat i el de la transformació. El cos de l'essència representa la naturalesa última de Buda. Aquesta naturalesa essencial de Buda es manifestava sola, agafant formes celestials com aquella de la benaventurança de la comunitat. 

BUDISME HINAYANA
El budisme Hinayana (Petit Vehicle o Camí), que professa els asiàtics del sud, es desenvolupa a Ceylan, i exalçar la austeritat individual i la salvació per la fe i les bones obres. Els seus escrits estan en pali. El budisme Mahayana (Gran Vehicle o Camí), que se professa a Xina, Japó, Corea, Tibet y Mongòlia va tenir lloc en el Nord de l' Índia, i els seus textos es troben escrits en sànscrit. El seu objectiu es la alliberació o salvació personal i el seu ideal es el Arhat, la persona que s'allibera de las passions a través de las Quatre Nobles Veritats. El terme Hinayana es considerat por molts inadequats, degut a que és considerat despectiu, per el qual molts es refereixen a aquest com Theravada (doctrina de los antics). En realitat es una de unes 18 escoles que s'haurien desenvolupat del Sangha original i que es manté viva en l'actualitat. Segons els seus adherents, el Theravada representa la doctrina pura original. Cada escola emfatitza que cada persona ha d'obtenir la saviesa y la seva pròpia salvació renunciant al món i portant una vida de monjo, dedicada a la meditació y el estudi en un monestir.
2. Persones sagrades

Els cinc ascetes, que van passar a la posteritat com els primers deixebles de Buda, van constituir el nucli d'una comunitat monacal que dia rere dia aniria augmentat. Sense cap dubte el tipus ideal dels budistes segueix sent avui el monjo, en oposició al brahmans (sacerdots), l'home ric i dominador, orgullós de la seva casta que realitzen les ofrenes. El budisme ha desenvolupat les comunitats de monjos, anomenats bonzes, que viuen en els monestirs i es dediquen a l' oració. Aquests monjos i monges fan tres vots: el de pobresa, el de celibat i el de no violència. No més poden viure de la mendicitat, ja que el treball i la possessió de diners els estan prohibits. El superior del monestir és un lama de prestigi.
Vestits amb la seva típica túnica safrà, amb algun estri per a la reparació del vestit, rasurat el cap i amb un cordó de 108 boles per pregar. El monjo caracteritza el budisme.

 


Llocs sagrats


Els temples budistes són per si mateixos símbols de gran complexitat. Són mapes quadri dimensionals de l'univers d'acord amb la cosmologia Budista. Pel budisme, però, no és essencial assistir al temple per pregar. Sí que podem considerar com a característiques dues formes arquitectòniques típiques situades sempre al costat d'un temple: les pagodes i les stupes.
Pagodes :
Conegudes especialment a la Xina i al Japó. Tenen forma d'una gran torre de pisos.
Stupa:
La stupa està formada per una cúpula amb un pilar que surt del seu cim. El mateix pilar representa l' axis mundi i sovint està encerclat per tres para-sols que simbolitzen les tres joies - Buda, els seus ensenyaments i la sangha, o comunitat d'aquells que han acceptat el principi del dharma -. La circumval·lació de l'stupa és considerada com una ajuda en la oració. Antigament les stupes s'alçaven en honor dels reis i dels grans mestres religiosos. De fet, les primeres stupes van ser construïdes per guardar-hi al seu interior les restes del Buda.