La pel·lícula Aigua de la directora índia Deepa Mehta, explica una intimista, tendra i dura història d'amor a la vora del riu Ganges, marcada per la presència de les vídues hindús que viuen reclutades i condemnades a tot tipus de privacions. L'any 2000, després d'obtenir tots els permisos necessaris i l'aprovació del guió per part del govern de l'Índia, els actors i l'equip tècnic van viatjar a Varanasi per començar el rodatge d'Aigua. Als dos dies de començar a rodar, es van desencadenar violentes protestes protagonitzades per fonamentalistes.
El projecte va trigar quatre anys a tornar a posar-se en marxa, aquest cop a Sri Lanka on entre altres coses, hi va haver de canviar el repartiment per complet. Després de diverses pel·lícules sobre la societat índia ("Foc", "Terra"), Deepa Mehta es va convertir en persona "non grata" al seu país per haver ensenyat al món imatges rebutjades per la cultura índia.
Sr. Mehta carrega contra la religió que fomenta ignorància. Chuyia té vuit anys. Està en l'edat en què altres nenes només pensen en jugar i, no obstant això, ella ja és vídua. I, pitjor encara, a l'Índia de 1938, lloc i temps en què es situa la història que compta Aigua i que Chuyia protagonitza, la seva vida ja no val res. Fins que mori, d'acord amb les creences hindús, romandrà reclosa en un ashram, una mena de llòbrec gineceu destinat a les vídues, i haurà de pidolar o, fins i tot, prostituir per sobreviure.
Una ignorància que, al país d'origen de la directora, perviu pel que fa, entre altres, l'assumpte que aborda el film. En l'actualitat, explica Deepa Mehta, hi ha a l'Índia 34 milions de vídues, 11 milions de les quals viuen a ashrams enmig d'una misèria absoluta.
El que sí que ha canviat, afegeix, és que els matrimonis d'homes grans amb nenes avui estan prohibits. El drama de Chuyia, per tant, en els temps que corren segueix sent factible, amb l'excepció que la protagonista hauria de ser una mica més gran.
El projecte va trigar quatre anys a tornar a posar-se en marxa, aquest cop a Sri Lanka on entre altres coses, hi va haver de canviar el repartiment per complet. Després de diverses pel·lícules sobre la societat índia ("Foc", "Terra"), Deepa Mehta es va convertir en persona "non grata" al seu país per haver ensenyat al món imatges rebutjades per la cultura índia.
Sr. Mehta carrega contra la religió que fomenta ignorància. Chuyia té vuit anys. Està en l'edat en què altres nenes només pensen en jugar i, no obstant això, ella ja és vídua. I, pitjor encara, a l'Índia de 1938, lloc i temps en què es situa la història que compta Aigua i que Chuyia protagonitza, la seva vida ja no val res. Fins que mori, d'acord amb les creences hindús, romandrà reclosa en un ashram, una mena de llòbrec gineceu destinat a les vídues, i haurà de pidolar o, fins i tot, prostituir per sobreviure.
Una ignorància que, al país d'origen de la directora, perviu pel que fa, entre altres, l'assumpte que aborda el film. En l'actualitat, explica Deepa Mehta, hi ha a l'Índia 34 milions de vídues, 11 milions de les quals viuen a ashrams enmig d'una misèria absoluta.
El que sí que ha canviat, afegeix, és que els matrimonis d'homes grans amb nenes avui estan prohibits. El drama de Chuyia, per tant, en els temps que corren segueix sent factible, amb l'excepció que la protagonista hauria de ser una mica més gran.
Col·loquem el Trailer de la pel·licula per que pogueu fer un tastet.
